Àfrica, anem al gra!

Agenda de l'exposició

2010-11-11T12:08:00.004+01:00

12 - 19 de novembre de 2010

Institut de Secundària Martí Dot - Hall principal
Adreça: Josep teixidor 2-12 - Sant Feliu de Llobregat
Horaris: de dilluns a divendres de 17 a 19h.
Contacte: Rosario Calero 93 685 18 01

1 - 15 de desembre de 2010

Sala d'exposicions de Ca n'Ametller
Adreça: Plaça de Catalunya, 25 - Molins de Rei
Horaris: de dimarts a dissabte de 18 a 20.30h, i diumenges i festius, d’11 a 14h.

7 - 21 de gener de 2011

Parc Esportiu Llobregat
Adreça: Avinguda Baix Llobregat, s/n - Cornellà de Llobregat

25 de Maig : Dia mundial de l'Àfrica

2009-05-24T21:05:00.006+02:00

Inauguració de la campanya a Terrassa

25 de maig de 2009 [Dia mundial de l'Àfrica], 11h00.
Biblioteca del Districte 6,
Rambla Francesc Macià 198, Terrassa
[mapa de situació] [vista carrer]
Més informació : Creu Roja de Terrassa
tel. 93.733.12.44
e-mail : terrassa@creuroja.org

imatges de l'exposició:

Moçambic - testimoni Salmenta Francisca Zita

2009-03-05T10:34:00.002+01:00

Nom complet : Salmenta Francisca Zita
Edat : 53 anys
Situació familiar : Viuda, amb 1 filla casada i amb una filla i un nét al seu càrrec.
Lloc on viu : Barri de Chali, Districte de Catembe, Maputo Moçambic

Tasques dins la Creu Roja Moçambicana
És membre del Grup d’autoajuda de Chali i ha estat rebent recolzament mitjançant visites domiciliàries a la seva llar quan estava més malalta. Actualment participa en activitats de prevenció del VIH/SIDA.

Historia de Vida
La Salmenta és membre fundadora del Grup d’Autoajuda, una iniciativa que començà fa més de 2 anys i que agrupa a 15 famílies afectades d’una o altra forma pel VIH/SIDA i que gira entorn a petits projectes productius.
Fa més de 10 anys que el VIH/SIDA la va deixar viuda, amb dues filles i un nét a càrrec. Quan passà aixó, va començar a guanyar-se la vida recollint llenya, transportant aigua o treballant, a més de la seva parcel.la, les terres d’altres. Fou la mateixa pobresa la que la va motivar a crear, junt amb altres veïnes, el grup d’auto ajuda que en l’actualitat treballa en la criança de pollastres, de gallines ponedores, porcs i una horta que treballen entre totes.

Testimoni
“… la vida ha millorat molt des de fa dos anys. La relació amb les altres companyes és molt bona, i quan hi ha alguna discusió, sempre en parlem i ho arreglem. Aixó ha permès que la horta i les gallines ens donin diners per a les nostres depeses i menjar per a alimentar-nos. Jo tinc un petit camp propi, però no em dóna tant com l’horta comunitària perquè aquí la terra és molt seca i si no hi ha aigua és molt díficil. Aquí, entre totes, hem après algunes coses que no sabíem sobre el camp que després ens han ajudat a les nostres pròpies machambas. Jo no tinc càrrec al grup, però com treballem per torns li dedico uns tres dies per setmana, a més del dimecres al matí, que sempre ens trobem totes i parlem sobre les coses que en passen i com hem de fer per a aconseguir produïr més i que el grup funcioni millor.”

Projectes a Moçambic amb el suport de Creu Roja

2009-03-04T13:33:00.003+01:00

vegeu imatges
FOTOS : LOUISE SHERWOOD / PLUSNEWS

més informació sobre Moçambic i sobre els projectes amb la col·laboració de Creu Roja

Projectes a Etiòpia amb el suport de Creu Roja

2009-03-04T11:41:00.006+01:00

Vegeu las imatges

Més informació sobre Etiòpia i els projectes amb la col·laboració de Creu Roja a Catalunya.

Moçambic - testimoni Lucinda Alberto

2009-03-03T16:38:00.002+01:00

Nom complet : Lucinda Alberto
Edat : 32 anys
Situació familiar : casada, amb 3 fills
Lloc on viu : Barri Albaizine, Districte Urbà numº4, Maputo

Tasques dins la Creu Roja Moçambicana
És membre del Grup d’autoajuda i ha estat rebent recolzament mitjançant visites domiciliàries a la seva llar quan estava més malalta. Actualment participa en activitats de prevenció del VIH/SIDA.

Historia de Vida
La Lucinda es casada des de fa més de 10 anys. Fa un temps va començar a trobar-se malament, molt cansada i li aparegueren grans llagues als peus. El seu marit, per feina, està grans temporades fòra de casa amb la qual cosa no pot prendre compte de la seva salut ni ajudar-la amb els 3 nens. Va arribar un punt que amb prou feines podia sortir de casa. Va ser aleshores que el lider local la va posar en contacte amb una de les voluntàries de la Creu Roja del barri, que va començar a visitar-la regularment i a donar-li suport per a què iniciés el tractament Antiretroviral, facilitat per la Unitat sanitaria del districte. La Lucinda començà a trobar-se millor i a mitjans del 2007 la voluntària li va comentar l’idea dels grups d’autoajuda, on ella es va apuntar enseguida i on ha estat una de les membres més actives. En l’actualitat comparteix un galliner amb capacitat de 150 gallines amb un altre membre del grup, veí i també en tractament antiretroviral. El Grup d’Autoajuda del barri Albaizine està conformat per 16 famílies que treballen per parelles en galliners amb capacitats entre les 100 i les 200 gallines. Com a grup es reuneixen periódicament per a parlar de la seva situació emocional i de salut, a més de realitzar compres conjuntes per a abaratir costos.

Testimoni
“… el rendiment que donen les gallines està molt bé, doncs abans del programa, i a causa de la enfermetat, m’era molt díficil aconseguir alguna cosa de menjar per a mí i pels nens. A vegades sortia a vendre alguna coseta, però la veritat es que treia molt poc, i amb el marit lluny era tot molt complicat. Amb el company del grup ens entenem molt bé i no hem tingut problemes amb els galliners; ell pinta i carrega pesos mentres jo m’encarrego de vigilar que les gallines estiguin bé i no els hi faltin menjar, aigua o medicines. Quan venem les gallines, amb els diners que aconseguim comprem menjar, roba, llibretes i també paguem la Chapa (autobús urbà).Sempre guardem una mica per a tornar a comprar pollets i pinso i tornar a començar. A vegades també ens les menjem, a les gallines: al nadal vàrem fer festa i ens menjàrem 3 cada família.”

CONCEPTES I DEFINICIONS – salut i nutrició

2009-03-03T13:15:00.004+01:00

Cuando una población sufre hambre, los indicadores de morbilidad (enfermedades) y mortalidad (muertes) aumentan. Una ingesta de alimentos insuficiente hace que caiga drásticamente la calidad de vida de las personas, pues disminuye la capacidad intelectual, afecta al desarrollo físico, aumenta la vulnerabilidad a contraer infecciones y enfermedades y limita la productividad.

Además, para las mujeres la desnutrición acarrea riesgos de complicaciones durante el embarazo y el parto, así como el alumbramiento de niños y niñas de bajo peso con deficiente desarrollo y estado de salud muy frágil.

El estado nutricional de una población está determinado por múltiples factores sociodemográficos, económicos, culturales y ambientales, que interactúan tanto a nivel personal como con el entorno inmediato. Ya hemos visto que los requerimientos nutricionales de una persona dependen de su situación específica (necesidad de consumo según la edad, sexo, estado de salud, actividad productiva, etc. ) el uso y tratamiento de los alimentos (asimilación de los alimentos ingeridos, preparación, estado de conservación, etc.) y, en general, la higiene y cultura alimentaria. Pero su salud también depende de la calidad de los servicios básicos (agua, vivienda, educación y seguridad social), la capacidad de cuidado y las estrategias familiares de adaptación para enfrentar situaciones de crisis.

Globalización y seguridad alimentária, Centro de Estudios de Desarrollo Huguisaca, instituto de Estudios Políticos para América Latina y África. http://www.gloobal.net/iepala/gloobal/fichas/ficha.php?entidad=Textos&id=184&opcion=documento#s6

FAM
Situació en la que es produeix una falta de nutrients, tant de macronutrients (energia i proteínes) com micronutrients (vitamines i minerals), imprescindibles per a una vida productiva, activa i saludable. La fam pot presentar-se com un fenomen passatger o com un problema crònic i perpetu, i arrossegar seqüeles de diversa importància, des de molt lleus fins d’extrema gravetat. La fam pot ser el resultat d’una ingesta insuficient de nutrients de nutrients o bé la conseqüència de la incapacitat de l’organisme per absorbir els nutrients que precisa. Pot derivar així mateix d’una alimentació deficient i de pràctiques de puericultura inadequada.

MALNUTRICIÓ
Estat físic pel que les persones pateixen o bé manques nutricionals (desnutrició) o bé un excés de determinats nutrients (sobrealimentació).

DESNUTRICIÓ
Manifestació física de la fam, que té el seu origen en greus mancances d’un o diversos macronutrients i micronutrients. Aquestes mancances impedeixen que l’organisme acompleixi eficaçment les seves funcions orgàniques, com el creixement, l’embaràs, la lactància, la feina física, la capacitat cognitiva, la resistència a les malalties i la recuperació posterior.

Moçambic - testimoni Felismina Lulu Tembe

2008-12-23T11:07:00.003+01:00

Nombre completo: Felismina Lulu Tembe
Edad: 47 años
Situació familiar: Viuda, a su cargo 2 hijos y 5 nietos
Localidad en donde vive: Barrio de Chali, distrito de Catembe en Maputo, Mozambique
Proyecto: Apoyo integral a familias viviendo con HIV/Sida en dos barrios de Maputo, Agencia Catalana de Cooperación y Desarrollo

Resumen:
Su marido trabajaba en las minas en África del Sur desde el 2002 y muere en el 2004 de HIV/sida Ella contraía la misma enfermedad llegando a encontrarse gravemente enferma antes de entrar en el proyecto. Comienza el tratamiento retroviral apoyada por los voluntarios de la CVM en cuidados domiciliarios en el 2004, poco a poco va mejorando su estado y cuando tiene más fuerzas se integra en el grupo de autoapoyo de mujeres del barrio de Chali (2005). (Grupo de autoapoyo integrado por 15 mujeres, 13 de ellas madres solteras, con mucha carga familiar)
El grupo de autoapoyo fue beneficiado por varias actividades agrícolas y pecuarias. Por una parte poseen una huerta comunitaria dónde plantan hortícolas, se ha construido un sistema de riego con paneles solares para facilitar el riego pues la zona es muy seca y el agua esta a grandes distancias y por otra se han construido dos aviarios 1 de gallinas ponederas y otro de gallinas de engorde, se entregaron herramientas, además de capacitación...

Felizmina es la jefa de finanzas del grupo de autoapoyo.

Testimonio
"Me siento muy orgullosa de haber sido elegida jefa de finanzas el resto de compañeras me respetan pues además de tener un puesto con mucha responsabilidad yo le dedico más tiempo que algunas de mis compañeras que están saludables, consigo hacer los turnos de trabajo igual o mejor que algunas de ellas . Desde que comenzó la producción en la machamba (huerta) colectiva la dieta en casa es mucho más variada, antes nunca comíamos tomate, lechuga, pimiento, cebolla, coles, berenjena ni remolacha, estos cultivos necesitan mucho agua y esta zona es muy seca. Todavía continuo con mi machamba , allí lo que planto son cultivos de secano , la mandioca, el maíz, cacahuete, sandia y calabaza, esto sumado con el dinero de la venta de los huevos y las gallinas ya podemos comprar arroz, aceite, cacahuete cuando el de nuestra cosecha ya acabo."

Felizmina está muy feliz porque además de sentirse una persona útil ahora en casa podemos hacer 3 comidas diarias, antes habían días que hasta las 15.00 no entraba nada de comida en casa y los niños se iban sin desayunar a la escuela. Ahora también podemos comprar cuadernos para los nietos que van a la escuela antes no conseguíamos ni siquiera eso.

Moçambic - dades generals i projectes Creu Roja

2008-12-23T10:59:00.004+01:00

DADES GENERALS

Àrea : 799.390 km2
Població : 21.284.700 habitants (est.)
Renda per càpita: 1275 USD
Pobresa : Població estimada que viu per sota del nivell de pobresa (1 dolar diari): 72%
Índex de Desenvolupament Humà: Mozambican es troba al lloc 172 (de 177) en la llista d'Índex de Desenvolupament Humà.
SIDA : La incidència mitjana de la SIDA és de 16,2%. En regions concretes, especialment al sud, aquesta xifra s’eleva fins gairebé el 25%. S'estima que al país hi ha prop d'1.400.000 persones que viuen amb VIH/SIDA: 529.000 homes, 779.000 dones i 68.000 menors.

PROJECTES AMB LA COL·LABORACIÓ DE CREU ROJA

1_Suport integral a persones i famílies afectades per la VIH/SIDA

Lloc: Districte de Massinga (prov. Inhambane), Catembe i Districte 4 (Maputo Ciutat)

El present projecte pretén contribuir a la millora integral de la qualitat i condicions de vida d'aquelles persones afectades per el VIH / SIDA, mitjançant un suport directe en tres grans àrees:

1.- La formació en la seva cura als familiars i l’atenció domiciliària a 150 malalts per part de la xarxa de voluntariat en cures domiciliàries de la Cruz Vermelha Moçambicana (CVM).

2.- L'enfortiment de l’autonomia, capacitat de resolució de problemes, autoestima i combat a l’estigma i a la discriminació de les persones afectades pel VIH/SIDA a través de la creació de 7 grups de suport i autoajuda, degudament actius, capacitats i organitzats.

3.- La creació de petits projectes productius de generació de renda que faciliti l’autosostenibilitat de les altres accions del projecte i una millora de les condicions materials de vida de les persones afectades pel VIH / SIDA.

Aquest project es pot executar gràcies al suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Campanya Rosa Solidària de Sant Feliu de Guíxols, l’empresa Abertis, els ajuntaments d’Abrera, d’Arbúcies, de Badalona, d’Esparreguera, de Manresa, del Prat de Llobregat, de Rubí, de Sant Sadurní d’Anoia, de Viladecans i fons propis de Creu Roja a Catalunya.

2_Programa integral de salut comunitària: millora de les capacitats comunitàries en salut, social, VIH-SIDA i generació d’ingressos

Lloc : districtes de Massinga i Morrumbene (prov. Inhambane)

El present programa pretén enfortir les capacitats comunitàries en aspectes relacionats amb la salut i el benestar mitjançant la implicació de la pròpia població en el treball en les àrees de salut comunitària, VIH/SIDA, protecció i suport a les persones que viuen en situació de vulnerabilitat i activitats de generació d’ingressos i seguretat alimentària.

El programa es desenvolupa en 3 etapes :

En primer lloc, formació dels membres actius i influents de la comunitat, voluntaris i altra població amb capacitat de difusió i aplicació de bones pràctiques en matèries relacionades amb la salut comunitària, VIH/SIDA, àrea social i seguretat alimentària.

Posteriorment, realització per part de les persones formades, amb el suport dels tècnics de la Creu Roja, d’activitats de salut primària basades en la comunitat com ara visites domiciliàries, cloració d’aigua, atenció bàsica i primers auxilis i seguretat alimentària de les poblacions més desafavorides.

Finalment, realització d'un procés de millora de les infraestructures comunitàries, tant en l’àmbit de millora de l’organització com en les de salut i aigua i sanejament en benefici de tota la comunitat.

Aquest projecte es pot executar gràcies al suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Campanya Rosa Solidària de Sant Feliu de Guíxols, l’empresa Abertis, els ajuntaments d’Abrera, d’Arbúcies, de Badalona, d’Esparreguera, de Manresa, del Prat de Llobregat, de Rubí, de Sant Sadurní d’Anoia, de Viladecans i fons propis de Creu Roja a Catalunya.

CONCEPTES I DEFINICIONS – el requeriment energètic

2008-12-22T19:09:00.003+01:00

Quantitat d'energia alimentària (quilocalories) que ha d'ingerir l'individu diàriament per conservar la salut, mantenir una mida i composició corporal apropiades, desenvolupar adequadament les activitats econòmicament necessàries i socialment desitjables.

Quasi tots els experts coincideixen que 2.100 kcla al dia proporcionen energia suficient a la majoria de les persones.

El requerimiento energético está determinado por tres factores: metabolismo basal, actividad física y termogénesis inducida por los alimentos.

1. Metabolismo basal
El metabolismo basal es la suma de la actividad de todas las células del organismo; supone la cantidad de energía que una persona necesita para mantener las funciones indispensables para la vida, es decir, para que el corazón pueda trabajar, que nuestros pulmones sean capaces de captar el oxígeno del aire y enviarlo a todas las células de nuestro cuerpo, mantener la temperatura corporal, etc.. En mantener el metabolismo basal empleamos las tres cuartas partes del total de la energía que ingerimos. Está influido por factores ambientales como la temperatura. El ser humano es homeotermo, lo cual quiere decir que es capaz de mantener constante la temperatura corporal, y para conseguirlo emplea la mayor parte de la energía que consume. El metabolismo basal del hombre va en sentido inverso a la temperatura ambiente: es más alto en los climas fríos y menor en los trópicos. Las personas mal nutridas pasan más frío y con más intensidad que las personas bien nutridas. También hay factores individuales que influyen como el sexo, la edad o la composición corporal. La parte del cuerpo que más energía consume es la masa muscular que es la masa activa, y es aproximadamente un 20% mayor en el hombre que en la mujer.

2. Actividad física
Suele suponer el 30% aproximadamente de la energía que consumimos para las personas que llevan una vida sedentaria (estudiantes, amas de casa con ayuda de electrodomésticos, etc.), pero para una actividad moderada (agricultor con ayuda de medios mecánicos, albañiles, industria ligera, etc.) puede aumentar hasta un 60%, y para actividades muy intensas (leñador, minero) hasta un 100%. La práctica de algún deporte, dependiendo de la intensidad, puede aumentar en un tanto por ciento importante el total del gasto energético. Además la actividad física, junto con buena alimentación, contribuye a la salud física y mental, y al mantenimiento de la masa muscular activa. Los ejercicios más recomendables son los aeróbicos que ponen en funcionamiento grandes masas de músculos como andar, nadar, correr, pedalear... Gasto energético en algunas actividades:

Actividad Kilocalorías por kilo por día
Estar sentado 0,4
Planchar 1
Caminar rápidamente 3,4
Nadar 7,9
Montar en bicicleta 2,5

3. Termogénesis inducida por los alimentos
Es la cantidad de energía que empleamos en convertir los alimentos en sustancias que puedan ser aprovechadas por nuestro organismo. Tal como consumimos los alimentos no podemos utilizarlos; para que podamos hacerlo se producen en nuestro cuerpo una serie de reacciones químicas, llamadas metabolismo, mediante las cuales se van degradando los alimentos hasta convertirlos en los nutrientes que los componen, así pueden ser transportados a todas las células del cuerpo para que los aprovechen. En todo este trabajo de digestión, absorción y transporte consumimos aproximadamente el 10% del total de la energía consumida.

La O.M.S. (Organización Mundial de la Salud) ha elaborado una fórmula sencilla para calcular los requerimientos energéticos según el sexo y el nivel de actividad:

Hombres; actividad ligera (11,6 x peso en kilos + 879) x 1,55
Hombres; actividad moderada (11,6 x peso en kilos + 879) x 1,78
Hombres; actividad intensa (11,6 x peso en kilos + 879) x 2,1
Mujeres; actividad ligera (8,7 x peso en kilos + 829 ) x 1,56
Mujeres; actividad moderada (8,7 x peso en kilos + 829 ) x 1,64
Mujeres; actividad intensa (8,7 x peso en kilos + 829 ) x 1,82

Ejemplo: una mujer de 60 kilos de peso con una actividad moderada tendría el siguiente gasto: (8,7 x 60 +829) x 1,64 = 2215,6

El ser humano está capacitado para ahorrar energía en situaciones en las que el aporte energético es escaso, como puedan ser guerras o ayunos; en estas circunstancias el cuerpo mantiene un gasto bajo, dirigido a mantener solamente funciones vitales como el trabajo del corazón o la respiración, pero la capacidad de movimientos disminuye y desaparecen funciones que podemos llamar de lujo como la posibilidad de embarazo o la menstruación. Si consumimos más cantidad de energía de la que somos capaces de consumir, ésta se almacenará como reserva (tejido graso graso) para que pueda ser utilizada en caso de necesidad, si no se usa, veremos aumentar nuestro peso cada vez más.

Mercedes Armero Fuster, Unidad de Nutrición Clínica y Dietética, Hospital universitario La Paz, agosto 2000.

CONCEPTES I DEFINICIONS – la sobirania alimentària

2008-12-22T19:04:00.004+01:00

Dret dels pobles a definir les seves polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum dels aliments que garanteixin el dret a l’alimentació de tota la població (principalment per als sectors més vulnerables), basat en la petita i mitjana producció, respectant les seves cultures i diversitats de tipus de camperols i indígenes, de producció agropecuària, de comercialització i de gestió dels espais rurals.

És una alternativa per combatre les causes de la fam i la pobresa, que sorgeix de la lluita i mobilitzacions de camperols i moviments socials.

La sobirania alimentària requereix condicions específiques[1]:

- una producció i distribució alimentària orientada a les necessitats i al consum local i no als mercats internacionals

- una agricultura basada en el principi de precaució, fonament de la seguretat alimentària

- unes polítiques alimentàries que garanteixen el dret fonamental a una alimentació sana, suficient, assequible per a tothom i respectuosa amb la naturalesa, el patrimoni biogenètic, la vida digna en el camp i unes condicions laborals dignes.

La sobirania alimentària inclou:

- Prioritzar la producció agrícola local per alimentar la població, l’accés dels camperols i les camperoles i Dels sense terra a la terra, l’aigua, les llavors i el crèdit. D’aquí la necessitat de reformes agràries, de la lluita contra els Organismes Genèticament Modificats (OGM), per al lliure accés a les llavors i de mantenir l’aigua en la seva qualitat de bé públic que es reparteixi d’una forma sostenible.

- El dret dels camperols a produir aliments i el dret dels consumidors a poder decidir allò que volen consumir i com i de quina forma es produeix.

- El dret dels pobles a protegir-se de les importacions agrícoles i alimentàries massa barates.

- Uns preus agrícoles vinculats als costos de producció: és possible sempre que els països o unions tinguin el dret de gravar amb impostos les importacions massa barates, que es comprometin a favor d’una producció camperola sostenible i que controlin la producció en el mercat interior per evitar uns excedents estructurals.

- La participació dels pobles en la definició de la política agrària.

- El reconeixement dels drets de camperols i camperoles que desenvolupen un rol essencial en la producció agrícola i en l’alimentació.

La Sobirania Alimentària busca la producció local i nacional, considerant el comerç com un mitjà per a garantir la seguretat alimentària dels més pobres, posant el camp al servei de les necessitats humanes i no dels interessos empresarials. Representa l’autoabastiment en primer lloc de les famílies, després de la comunitat i en darrer lloc del país, amb el control del procés productiu de forma autònoma.

És una alternativa al sistema que s’ha implantat els últims anys, basat en que cada país es concentri a produir allò en que és més eficient, destinant la major part de la producció a l’exportació i important la resta de productes. Aquesta alternativa defensa l’autosuficiència per evitar la dependència del mercat internacional als països pobres.

La Sobirania Alimentària és una proposta amb una base social sòlida, doncs sorgeix de la pagesia i les organitzacions socials dels països empobrits. Es una alternativa consensuada i seriosa, que parteix de l’anàlisi profund de les causes de la fam i la pobresa en el món; que propugna la combinació de capacitats productives de l’agricultura camperola, amb una gestió sustentable dels recursos productius i amb polítiques governamentals que garanteixen l’alimentació adequada de al ciutadania amb independència de les lleis que regeixen el comerç internacional.[2]

[1] Archipiélago, cuadernos de crítica de la cultura. Políticas del hambre, políticas contra el hambre. Nº 71/2006. Julio. Ed. Archipiélago, Barcelona. Artículo: Frente a la globalización e inseguridad alomentarias. Agroecología y consumo responsable (pàg. 45).

[2] Colección soberanía alimentaria de Veterinarios sin Fronteras: DOCUMENTO 1: García, Xavier. La Soberanía Alimentaria: un nuevo paradigma. Mayo 2003

més informació sobre sobirania alimentària [text en PDF]

CONCEPTES I DEFINICIONS – el dret a l’alimentació.

2008-12-22T19:02:00.002+01:00

El Dret a l’alimentació es va reconèixer per primer cop en la Declaració Universal dels DDHH de 1948, article 25: “tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació”.

Tal formulació era esperançadora, ja que deixava clar el compromís i la voluntat dels estats del món per a treballar en el desenvolupament i la consecució del compliment dels drets fonamentals de qualsevol persona al món.

Des d’aleshores s’incorporaren altres drets; polítics, civils, econòmics, socials i culturals, individuals i col·lectius, interdependents i indivisibles, etc.; amb la intenció de reduir les conseqüències de les polítiques de liberalització i de privatitzacions extremes dutes a terme per alguns organismes, és a dir, una mercantilització dels aliments en l’àmbit mundial ha demostrat la incapacitat per a protegir el dret fonamental a l’alimentació.[1]

Segons el que va ser relator especial de l’ONU pel Dret a l’Alimentació, Jean Ziegler, el dret a l’alimentació “és la possibilitat de tenir accés regular, permanent i lliure a una alimentació quantitativa i qualitativa adequada i suficient, en concordança amb les tradicions culturals del poble del consumidor, i que garanteix l’existència física i psíquica, individual i col·lectiva, lliure d’angoixes, satisfactòria i digna de les persones”. [2]

Tot i així, segons les darreres estimacions de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació), al món hi ha 923 milions de persones subnutrides, la majoria privades del seu dret a una alimentació digne.

[1] Idea extreta d’Archipiélago, cuadernos de crítica de la cultura. Políticas del hambre, políticas contra el hambre. Nº 71/2006. Julio. Ed. Archipiélago, Barcelona. Artículo: Frente a la globalización e inseguridad alomentarias. Agroecología y consumo responsable; Pilar Galindo.

[2] Extret de Rita Huybens, Del dret a l’alimentació a l’amenaça: pagar o morir.; Lliga dels Drets dels Pobles; http://www.dretsdelspobles.org/index.php?option=com_content&task=view&id=207&Itemid=30

CONCEPTES I DEFINICIONS – la suficiència alimentària

2008-12-22T18:59:00.002+01:00

En termes tècnics s’anomena suficiència alimentària a la quantitat i composició d’aliments necessaris per a que una persona porti una vida activa i sana. Es mesura un número de calories, proteïnes, vitamines i minerals. Les necessitats per a mantenir un bon nivell nutricional varien en funció de l’edat, el sexe, l’estat de salut, la higiene, l’ocupació i activitat, els estils de vida, el clima, etc.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha calculat que, la mitja, les dones i els homes adults necessiten un màxim de 3.000 i un mínim de 2.200 calories diàries per a desenvolupar una vida activa i productiva. Aquesta quantitat és superior en el cas de les dones embarassades i superior si encara estan en el període de lactància. Per altra banda, els habitants de zones de fred intens, necessiten més calories que les de zones tropicals caloroses.

En els països en desenvolupament, gran part de la població no té accés a una dieta suficient, la qual cosa comporta conseqüències molt greus per a la seva salut i benestar. En el cas concret de les dones, aquesta proporció és encara inferior ja que la pobresa els afecta de forma especial. A més a més, es donen discriminacions de gènere en l’accés dels aliments, tant per falta de recursos com per la distribució poc equitativa dins de les famílies, que normalment prioritzen l’alimentació dels homes i nens davant a la de les dones i nenes.[1]

[1] Globalización y seguridad alimentária, Centro de Estudios de Desarrollo Huguisaca, instituto de Estudios Políticos para América Latina y África. http://www.gloobal.net/iepala/gloobal/fichas/ficha.php?entidad=Textos&id=184&opcion=documento#s6

CONCEPTES I DEFINICIONS – la seguretat alimentària

2008-12-22T18:56:00.005+01:00

“Existeix seguretat alimentària quan totes les persones tenen en tot moment accés físic i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per a satisfer les seves necessitats alimentàries i les seves preferències en relació als aliments a fi de portar una vida activa i sana”. [1]

Aquesta definició senyala les següents dimensions de la seguretat alimentària:

1. Disponibilitat d’aliments: L’existència de quantitats suficients d’aliments de qualitat adequada, subministrats a través de la producció del país o d’importacions (compresa l’ajuda alimentària).

2. Accés als aliments: Accés de les persones als recursos adequats (recursos als que tenen dret) per adquirir aliments apropiats i una alimentació nutritiva. Aquests drets es defineixen com el conjunt de tots els grups de productes sobre els quals una persona pot tenir domini en virtut d’acords jurídics, econòmics i socials de la comunitat en la que viu (compresos els drets tradicionals, com l’accés als recursos col·lectius).

3. Utilització: Utilització biològica dels aliments a través d’una alimentació adequada, aigua potable, sanitat i atenció mèdica, per aconseguir un estat de benestar nutricional en el que se satisfacin totes les necessitats fisiològiques. Aquest concepte posa de relleu la importància dels insumes no alimentaris en la seguretat alimentària.

4. Estabilitat: Per a tenir seguretat alimentària, una població, una llar o una persona han de tenir accés a aliments adequats en tot moment. No deuen de córrer el risc de quedar-se sense accés als aliments a conseqüència de crisis sobtades (per exemple, una crisis econòmica o climàtica) ni d’esdeveniments cíclics (com la inseguretat alimentària estacional). D’aquesta manera, el concepte d’estabilitat es refereix tant a la dimensió de la disponibilitat com a la xarxa d’accés de la seguretat alimentària.[2]

[1] Cimera Mundial sobre l’Alimentació, 1996.

[2] Informe de políticas, FAO juny de 2006, número 2: Seguridad alimentaria. ftp://ftp.fao.org/es/ESA/policybriefs/pb_02_es.pdf

Per a poder entendre millor les dimensions del concepte de seguretat alimentària, cal conèixer altres termes, com són la sobirania alimentària, el dret a l'alimentació, la suficiència alimentària i el requeriment energètic.

més informació sobre seguretat alimentària [text en PDF]

ELEMENTS QUE CONTRIBUEIXEN A LA INSEGURETAT ALIMENTÀRIA – el canvi climàtic

2008-12-22T18:45:00.007+01:00

El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra. Encara que el clima pot canviar de manera natural, aquesta definició actualment fa referència al canvi climàtic provocat, de manera directa o indirecta, per l’acció humana.

El canvi climàtic ens afecta a tots. Però les conseqüències seran molt més perjudicials per a cents de milions de petits agricultors, pescadors i persones la vida de les quals depenen dels boscos, i que són poblacions ja vulnerables i exposades a la inseguretat alimentària. En afectar la disponibilitat de terres de cultiu, aigua i biodiversitat, i el preu dels aliments, la creixent demanda de biocombustibles produïts a partir de cultius alimentaris repercuteix també en les poblacions pobres.

Com a conseqüència del canvi climàtic, els agricultors s'enfrontaran a condicions cada vegada menys previsibles i de major variabilitat en l'abastament d'aigua i amb una freqüència creixent de sequeres i inundacions. El sector més afectat serà l'agricultura de secà -que abraça el 96 % de totes les terres cultivades de l'Àfrica subsahariana, el 87% d'Amèrica del Sud i el 61% d'Àsia. Els efectes del cavi climàtic afectarà també les poblacions que depenen de la pesca i l’aqüicultura en augmentar els costos de producció i comercialització, disminuir el poder adquisitiu i les exportacions i augmentar els perills que es deriven d'unes condicions atmosfèriques més desfavorables. Les petites comunitats de pescadors d'algunes zones s'enfrontaran amb situacions de major incertesa en disminuir la disponibilitat, accés, estabilitat i utilització d'aliments i subministraments alimentaris d'origen aquàtic i escassejar les oportunitats de feina. L’agricultura planteja, a més a més, un doble problema: no només requereix quantitats ingents d’aigua destinada al regadiu, sinó que els seus pesticides, fertilitzants i desfets inunden els rius, els llacs i les aigües litorals de moltes substàncies tòxiques i nutrients en excés.

Si continuem el mateix ritme de consum d’energia, es preveu que els efectes del canvi climàtic s’accentuïn l’any 2100. El problema d’escassetat d’aigua representarà un dels més greus.

FONT : Intergovernamental Panel on Climate Change - WMO/UNEP, "Climate Change 2007 : Sintesis Report", Geneva, Switzerland, 2007.
http://www.ipcc.ch/languages/spanish.htm

El canvi climàtic genera encara més desigualtats entre els països rics i els pobres. Només el 18% dels humans pertanyen a països industrialitzats i produeixen el 40% de gasos que contribueixen al canvi climàtic. Això significa que els països pobres són els que pateixen més les conseqüències negatives de l’escalfament global.

Utilitzem l’aigua amb finalitats molt diverses: per beure i banyar-nos, per generar electricitat o per dur a terme processos industrials, però la ramaderia i l’agricultura són, amb diferència, les activitats que fan servir més aigua: al voltant del 70% del consum mundial.

L’accés a l’aigua s’està convertint en un gran problema mundial quan entre 1.000 i 2.000 milions de persones han de lluitar aferrissadament cada dia per poder aconseguir els 20 a 50 litres necessaris per cobrir les seves necessitats bàsiques: beure, cuinar i rentar-se.

REFLEXIÓ SOBRE AQUEST TEMA

Estamos consumiendo los recursos renovables más rápidamente de lo que puede regenerarse. [...] Estamos entrando en un mundo nuevo, uno donde las colisiones entre nuestras demandas y la capacidad de la Tierra para satisfacerlas se están convirtiendo en hechos cotidianos.
Lester R. Brown, "Plan B 2.0: Rescatando un planeta bajo estrés y una civilización en problemas", WW Norton & Co., Nueva York, 2006

ELEMENTS QUE CONTRIBUEIXEN A LA INSEGURETAT ALIMENTÀRIA – els conflictes armats

2008-12-22T18:29:00.005+01:00

El 2005, segons la FAO, els conflictes armats eren la primera causa de la fam al món, seguida de prop pel VIH/SIDA i el canvi climàtic.

Les lluites civils i altres conflictes armats trastornen les activitats productives, destrueixen la infraestructura i els mitjans de vida, afecten greument la seguretat alimentària i els esforços de desenvolupament generals.

A l’Àfrica, on a principis de 2008 s’hi concentrava gairebé la meitat dels conflictes armats que continuaven actius al món, els conflictes s’afegeixen a les causes estructurals de la fam. Concretament, l’Àfrica Subsahariana és la regió més perjudicada per la terrible relació entre conflictes armats i seguretat alimentària. A l'Àfrica oriental, els conflictes passats i en curs continuen creant dificultats alimentàries a grans grups de població a Somàlia. A la regió de Darfur del Sudan, la inseguretat continua constituint un important factor que inhibeix l'accés als aliments, la qual determina grans desplaçaments de població. Entre les altres zones afectades per conflictes, es pot assenyalar la Regió dels Grans Llacs, on la represa dels conflictes el 2007 en la part oriental de la República Democràtica del Congo, estan afectant gran nombre de persones. Igualment, la inseguretat alimentària continua preocupant gran part de la població a la República Centrafricana i el Txad, com a conseqüència dels trastorns en les activitats de producció i comercialització causats pels conflictes civils.

Avui en dia, els conflictes armats representen la principal amenaça a la seguretat alimentària arreu del món, i la seva rellevància va en augment. L’inici de les hostilitats en una escalada bèl·lica pot tenir conseqüències negatives pel que fa a la garantia del dret a l’alimentació de la població civil.

Quan esclata un conflicte armat, l’activitat econòmica es paralitza i la producció alimentària es redueix dràsticament. La població rural, encarregada del subministrament d’aliments al conjunt de la població, pateix desplaçaments forçosos o, simplement per salvar la vida, i per tant, es veu obligada a abandonar les terres de conreu.

Mentre la població urbana veu reduïda l’oferta alimentària, la nova població desplaçada s’instal·la en un nou lloc on no posseeix terres. Per tant, no pot produir aliments per a la pròpia subsistència, i esdevé dependent de l’ajuda humanitària, que difícilment arriba.

La població desplaçada, “obligada a deixar la casa, la terra, la seva base de producció, la seva feina i a tallar les arrels socials i comunitàries, pateix una profunda violació dels drets humans: el dret a la vida, la lliure circulació, l’habitatge digne, la salut, l’educació, la propietat privada, així com el dret als aliments adequats.” [1]

[1] Trentmann, Claudia. Sistema de Monitoratge i Avaluació de la Vulnerabilitat Alimentària. Eines i mètodes ràpids cap a la Seguretat Alimentària en la població desplaçada de Colòmbia. Consultoria al PMA. Bogotà, 2003.

TESTIMONIS PER A REFLEXIONAR

“Els homes armats de l’LRA entraren a Bangadi a la nit. Vaig portar la meva família al bosc, però ells varen tornar al poble, el van saquejar, robar i cremar totes les cases. Estic casat i tinc 11 fills, i he hagut d’abandonar les meves terres a Bangadi. Com puc enviar els meus fills a l'escola i tornar Bangadi amb aquesta inseguretat?”  
M., habitant de Bangadi , província de Haut-Uele, RDC

“Ahir vaig sortir del camp de refugiats per anar a buscar llenya per cuinar. Van arribar uns homes... Em van atracar amb un ganivet, i jo em vaig defensar amb la mà. Després em van pegar.”  
Dona anònima, Khamsa Dakaik, Darfur.

“Si col·loco una mina terrestre en una carretera per fer una emboscada a una patrulla militar, i un ciutadà civil, a qui no esperava, la trepitja, no és culpa nostra, només és un error”.  
Gerriller de l’ELN, Colòmbia
 

"Aquí la terra és fèrtil, però no es pot conrear perquè no se sap on són les mines.”
 Halima Kurikwa, Retornat, Sudan
 

“Els homes armats assalten el camp de refugiats a la recerca de diners, telèfons mòbils i menjar. Quan vénen, primer demanen diners i si ningú no en té, disparen a l'aire per espantar-nos i perquè els donem el nostre menjar.”
Ndayi, camp de refugiats, Kibati, RDC

 
“Jo no lluito amb un arma, sinó per un tros de pa.”
Mare, Bòsnia i Hercegovina.
 

"Vaig néixer a l'Iraq però des de 1970 vaig fer de Gran Bretanya la meva llar. Vaig perdre dos germans com a conseqüència directa de les sancions econòmiques imposades contra L'Iraq després de la Guerra del Golf”
Anònim, membre de l’associació "Amistat a través de les Fronteres"

“Les importacions de queviures, medicaments i gas estan totalment suspeses a Gaza. Aquest embargament empitjora la ja precària situació a la franja. Les conseqüències són desastroses per als habitants.”
Katharina Ritz, cap de la missió del CICR per als territoris palestins ocupats.

“Encara que les sancions s'aixequessin ràpidament, el futur de les persones que vaig conèixer a l'Iraq seguiria sent molt ombrívol, perquè els seus fills es troben en una situació terrible; un de cada quatre està desnodrit, i un de cada deu llangueix per falta d'aliments”.
Tony Hall, parlamentari americà.

més informació sobre conflictes armats [text en PDF]

ELEMENTS QUE CONTRIBUEIXEN A LA INSEGURETAT ALIMENTÀRIA – les malalties cròniques

2008-12-22T18:05:00.006+01:00

A l'Àfrica, el sector agrícola és altament vulnerable als efectes de les malalties humanes a causa de la seva dependència de la mà d'obra i l’escassetat de maquinària agrícola.

Malalties, com ara la SIDA, sobretot a l’Àfrica subsahariana, afecten directament la inseguretat alimentària de moltes famílies que pateixen aquesta malaltia o altres. En les famílies on algú pateix el VIH/SIDA, la major part dels ingressos es destinen a pagar els medicaments o l’atenció mèdica. Sovint se sacrifiquen els estudis o la força de treball d’un dels seus membres per tenir cura del malalt. Aquesta situació provoca que no quedin diners per comprar llavors i se senten obligats a la venda de bestiar i altres béns. Tampoc no queden fons per contractar més mà d’obra.

A l’Àfrica oriental, l’escassetat de mà d’obra causada pel VIH/SIDA ha donat lloc a la reducció de terres de cultiu, la disminució del rendiment agrícola i el canvi dels cultius convencionals als de subsistència. Els coneixements agrícoles també es van perdent a mesura que mor la generació que els té. Els infants, i en particular les nenes, sovint deixen d’anar a l’escola per ajudar la família.

Així, hi ha un nexe letal entre l’alimentació i el VIH/SIDA. Les persones afectades pel virus necessiten cada vegada més calories i substàncies nutritives. Per altra banda, la malnutrició accelera el progrés de la malaltia i de les infeccions oportunistes i, per últim, sense una bona alimentació, els medicaments antiretrovirals no fan efecte.

NOMBRES PER A REFLEXIONAR

"En 2006, el numero total de persones infectades pel VIH a l’Àfrica subsahariana, va superar al nombre total de persones infectades en totes les altres regions del món"
FAO/25.ª CONFERENCIA REGIONAL PARA ÁFRICA, Nairobi, junio de 2008

Persones infectades pel VIH el 2006 : 4,3 milions
A l’África subsahariana : 2,8 miliones
A la resta del món : 1,5 milions
ONUSIDA-OMS/ Situació de l'epidèmia del SIDA/diciembre 2006

A lÀfrica viu tot just una desena part de la població mundial, però aquí es donen nou de cada 10 casos de nova infecció del VIH.
FAO/25.ª CONFERENCIA REGIONAL PARA ÁFRICA, Nairobi, junio de 2008

1 milió de persones moren cada any com a conseqüència de la infecció per malària, 90% a l’Àfrica subsahariana.
FAO /25.ª CONFERENCIA REGIONAL PARA ÁFRICA, Nairobi, junio de 2008

La tuberculosi és la 2a causa de mortalitat dels adults a tot el món, després de la SIDA
FAO/25.ª CONFERENCIA REGIONAL PARA ÁFRICA, Nairobi, junio de 2008

La producció agrícola dels petits camperols d’algunes zones de Zimbabwe pot haver-se reduït fins i tot un 50% ens els últims 5 anys, sobretot a causa de la SIDA.
OAF/ONUSIDA

MÉS REFLEXIONS SOBRE AQUEST TEMA

A diferència d’altres malalties, la SIDA devasta sobretot la població en edat productiva, d’entre 15 i 50 anys d’edat.
FAO, "SIDA, amenaza para el África rural", Focus
http://www.fao.org/FOCUS/s/aids/aids1-s.htm

Vivim en un món dividit: molta gent pateix les malalties infeccioses pròpies dels subalimentats, mentre augmenten els afectats per les malalties cròniques dels sobrealimentats.
El estado del mundo 2005, Worldwatch Institute. (National Geographic España. 2008, El Estado del Planeta. Thomas Hayden. Edición especial, Washington, D.C)

més informació sobre les malalties cròniques [text en PDF]

CRISI ALIMENTÀRIA MUNDIAL - qui hi guanya i qui hi perd

2008-12-22T17:57:00.006+01:00

En aquest mapa veiem l'impacte de l'augment dels preus dels aliments sobre les balances comercials dels països. Un augment de preus millora la balança comercial dels majors exportadors, però els grans importadors tindran un major dèficit.

Molts països pobres han afavorit les exportacions en lloc de mantenir els cultius per al consum propi, i ara es troben que depenen completament del mercat internacional.
Veiem clarament la dependència de molts països africans, que han d'importar béns bàsics. Per fer front a la situació, els governs han pres diferents mesures, amb l'objectiu d'assegurar la disponibilitat d'aliments a preus assequibles per a la seva població.

També hi ha països, com la Xina, Abu Dhabi o Aràbia Saudita, que estan comprant terres cultivables a Àfrica, per nodrir la seva pròpia població. Això constitueix una nova amenaça per als agricultors africans.

REFLEXIONS SOBRE AQUEST TEMA

Sabem que el 70% de la gent que té fam viu en el camp?
Jacques Diouf, director general/FAO

El 45% de l'arròs i el 85% del blat que es consumeixen a l’Àfrica subsahariana, s'importen.
Robert Townsend, economista superior de la Unidad de Agricultura del Banco Mundial

La producció d’aliments es regeix per la mateixa lògica que qualsevol altre mercat. No es produeix el que necessita la població per viure, sinó el que genera benefici.
Archipiélago, cuadernos de crítica de la cultura. Políticas del hambre, políticas contra el hambre. Nº 71/2006. Julio. Ed. Archipiélago, Barcelona. Artículo: Frente a la globalización e inseguridad alomentarias. Agroecología y consumo responsable.

més informació sobre l'impacte de l'augment dels preus dels aliments sobre les balances comercials [text en PDF]

CRISI ALIMENTÀRIA MUNIDAL - les revoltes de la fam

2008-12-22T16:14:00.008+01:00

La pujada dels preus dels aliments s'ha fet sentir a tot el món; tanmateix, és en els països més pobres on ha colpejat més fort a les persones.

Segons la FAO aquesta crisi ha portat a 75 milions de persones més a patir fam, que se sumen als 850 milions que ja es trobaven en aquesta situació. Això ha posat en evidència l’extrema vulnerabilitat de les persones dels països més pobres davant la fluctuació dels preus dels aliments.

La FAO preveu que serien necessaris 30.000 milions de dòlars per any, durant un període de 10 a 15 anys, per eradicar la fam al món.

S’han detectat situacions critiques en 21 països de l’Àfrica, 9 de l’Àsia, 4 de l’Amèrica Llatina i 2 d’Europa, països en els quals s’ha necessitat l’ajuda externa. En diversos països, hi ha hagut disturbis greus, com ho veiem en aquest mapa.

MAPA

REFLEXIONS SOBRE AQUEST TEMA

Els aliments bàsics - blat de moro, arròs i blat - representen, de mitjana, el 20% dels aliments que es consumeixen a l'Àfrica al sud del Sàhara, on únicament aquests tres cultius proporcionen prop del 30% de les calories.
Los efectos del elevado precio de los alimentos en África, Preguntas a Robert Townsend, economista superior de la Unidad de Agricultura del Banco Mundial, Worldbank.
http://go.worldbank.org/08T27WA4P0

L'Àfrica subsahariana és l'única regió on la producció de cultius alimentaris ha disminuït i els agricultors cullen només una tercera part del que obtenen a l’Àsia.
“Carestía de los precios de los alimentos augura hambre a millones de africanos”, Worldbank, 12.04.08
http://go.worldbank.org/6UALR3TXA0

Es preveu que hi haurà motins per gana durant un llarg període que es poden traduir en noves onades d'emigració, ja que el menjar representa fins i tot el 75% dels ingressos de les famílies de països pobres, davant un 15% als països rics.
“Motines del hambre", Ignacio Ramonet, Le Monde Diplomatique No 151 mayo 2008

CRISI ALIMENTÀRIA MUNDIAL – causes de l'augment del preu dels aliments

2008-12-22T16:06:00.006+01:00

FACTORS TRANSITORIS

Després d'haver arribat als màxims nivells a meitats de 2008, els preus dels aliments han tornat a baixar, degut al fet que alguns dels factors que van provocar la pujada dels preus, eren de naturalesa transitòria:

1_Baix nivell d'existències i males collites

En un context de reserves mundials molt baixes com l'actual, males collites per condicions climàtiques adverses són suficients per a provocar un fort augment de preus.

2_Augment del preu del petroli

L'encariment del petroli va provocar l'augment del preu dels fertilitzants i el dels costos de transport.

3_L'especulació financera

La influència d'inversors financers en els productes bàsics agrícoles va provocar bombolles especulatives en els mercats de matèries primeres.

FACTORS TENDENCIALS

No obstant això, hi ha motius per a pensar que avui hi ha factors que seguiràn pressionant la demanda a l'alça i l'oferta a la baixa, i per tant els preus dels aliments a l'alça, si no es prenen les decisions polítiques adequades.

Els factors relacionats amb l’augment de la demanda d’aliments són:

1_Creixement de la població mundial.

2_Canvis en les pautes d’alimentació d’alguns països.

Potències emergents, com ara la Xina i l’Índia, estan canviant d’hàbits; moltes famílies ara poden comprar carn més sovint. La ramaderia i l’agricultura són les activitats que fan servir més aigua: al voltant del 70% del consum mundial.

3_El creixement de la producció de biocombustibles

La indústria emergent dels biocombustibles està provocant un augment de la demanda de cereals. Es preveia que de 2007 a 2008 es consumirien 100 milions de tones de cereals (4,7% de la producció mundial de cereals) per a la producció de biocombustibles. S’està destinant terres de cultius alimentaris per dedicar-los a biocombustible. Com que els biocombustibles són més barats que els hidrocarburs i contaminen menys, cada vegada se n’utilitzin més i, fins i tot en alguns casos, reben subvencions de part dels governs.

Els factors relacionats amb la disminució de l’oferta d’aliments són:

1_El canvi climàtic

Els seus efectes potencials i les males condicions meteorològiques fan disminuir la producció mundial de cereals.

"Per cada grau més de temperatura s'espera un 10% de menor productivitat dels conreus"
Lester Brown, Plan B, rescatando un planeta bajo estrés y una civilización en problemas, WW Norton &Co, Nueva York, 2006

2_ La pressió sobre els recursos naturals

Hi ha una necessitat permanent d’obtenir més quantitat de menjar i de millor qualitat, però l’increment de la producció mundial d’aliments en els últims 40 anys, de quasi el 170%, ha tingut un alt cost mediambiental (greu deteriorament de molts sòls agrícoles, degradació generalitzada de l’entorn, etc.).

"El llac Txad era en els anys 60 el quart major llac d'Àfrica, amb una superfície de 26.000 km². El 2006 la seva extensió s'havia reduït 900 km², a causa principalment de l'augment de l'extracció d'aigua per a irrigació. El llac Txad podria acabar assecant-se al llarg del segle XXI"
 Vikipèdia/llac Txad

3_Les polítiques comercials

Les polítiques comercials mundials han fet que molts països abandonin la producció d'aliments bàsics, per dedicar-se a la producció d'aliments per a l'exportació.

“A Egipte, els agricultors ja no conreen blat, conreen fruita per exportar”
Anne-Cécile Robert, "Rares sont les agriculteurs qui cultivent le blé", Le Monde Diplomatique, mai 2008

més informació sobre causes de l’augment del preu dels aliments [text en PDF]

Etiopia - dades generals i projectes Creu Roja

2008-12-11T20:01:00.005+01:00

DADES GENERALS

Área : 1.3 milions km2
Població : 70 milions d'habitants (segon estat més poblat d'Àfrica subsahariana).
Renda per càpita : 167.4 US$ (renda mitja de l'Àfrica subsahariana : 500 US$)
Pobresa : Prop de 30 milions d'etíops (el 42% de la població) viu per sota de la línia de pobresa i almenys el 31% viu amb menys d'un dòlar al dia.
Índex de Desenvolupament Humà : 0,367 (ocupa el lloc 170 de 177 de la classificació de països) un dels últims llocs de la classificació de països: el lloc 170 de 177.

PROJECTES AMB LA COL·LABORACIÓ DE CREU ROJA

1_Seguretat alimentària de la població més vulnerable de comunitats situades al Sud de Wollo

Lloc: woredes (districtes) de Tehuledere i Legambo, Sud de la província de Wollo, regió d'Amhara, nord d'Etiòpia.

Aquest projecte pretén assegurar la seguretat alimentària de la població més vulnerable de les woredes seleccionades. Aquestes woredes pateixen de forma crònica sequeres, alts índexs d'inseguretat alimentària i, per tant, desnutrició i una elevada mortalitat; especialment entre les dones i nens. El projecte presenta un enfocament integral que aglutina tres línies d'intervenció :

- millora a l'accés a aliments de la població més vulnerable de les comunitats beneficiàries a través de la formació de la comunitat i d'activitats que promoguin la diversificació de conreus.

- millora de l'aprofitament de les fonts d'aigua, a través de la utilització de tècniques de microreg locals amb la construcció de dics, la preparació de terrenys, el conreu en terrasses i la millora de la qualitat del sòl a través de la reforestació

- l’enfortiment del teixit social de la comunitat, amb especial èmfasi en la qualitat de la participació de les dones en la comunitat i les associacions d'agricultors i agricultores de les comunitats, a través de la formació en temes de salut, nutrició, gestió i desenvolupament de projectes agrícoles d'impacte comunitari.

Aquest projecte es pot executar gràcies al suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència Catalana de Joventut, la Diputació de Tarragona, l’empresa Kinyo, Campanya Rosa Solidària de Sant Feliu de Guíxols, Fundació Un Sol Món, Universitat de Girona, els ajuntaments de Blanes, de Manresa, de Molins de Rei, de Mollet del Vallès, de Salt, de Sant Esteve Sesrovires, de Sant Feliu de Llobregat, de Sant Pere de Ribes, de Sitges, de Tiana, de Torroella de Montgrí, de Palafrugell i de Vic, i fons propis de Creu Roja a Catalunya.

2_Millora de les condicions de vida de les comunitats de la conca hidrogràfica Atseday-Girarber

Lloc : districte Menze Gera, regió d'Amhara, Nord d'Etiòpia

Partint del problema de la inseguretat alimentària, aquest projecte planteja una intervenció integral que se centra en els següents tres eixos estratègics relacionats entre si:

- Augment de la capacitat productiva, especialment agrícola, de les associacions de dones existents, donant suport a noves pràctiques generadores d'ingressos liderades per aquestes.

- Millora mediambiental de la conca hidrogràfica a través d'activitats físiques com la creació de terrasses, i activitats biològiques com la reforestació.

- Millora de la situació sanitària a través de l'equipament del centre de salut, accés a aigua segura i millora de les infraestructures de sanejament bàsiques.

Aquest projecte es pot executar gràcies al suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència Catalana de Joventut, la Diputació de Tarragona, l’empresa Kinyo, Campanya Rosa Solidària de Sant Feliu de Guíxols, Fundació Un Sol Món, Universitat de Girona, els ajuntaments de Blanes, de Manresa, de Molins de Rei, de Mollet del Vallès, de Salt, de Sant Esteve Sesrovires, de Sant Feliu de Llobregat, de Sant Pere de Ribes, de Sitges, de Tiana, de Torroella de Montgrí, de Palafrugell i de Vic, i fons propis de Creu Roja a Catalunya.

mostra de exposicions a la Diputació de Barcelona

2008-12-11T20:00:00.004+01:00

fotos de la mostra

CRISI ALIMENTÀRIA MUNDIAL – l'augment del preu dels aliments

2008-12-11T18:43:00.010+01:00

Des dels anys 70 no s’havia vist un augment tan brusc del preu dels productes alimentaris. Els preus no van parar de pujar l’any 2007 i van arribar al màxim a mitjans de 2008: el preu internacional de la tona de blat de moro va arribar a 310 $ USD (per comparació dels 140 $ un any abans); la tona d’arròs a 960 $ (per comparació dels 330 $ un any abans) i la de blat a 400 $ (per comparació dels 200 $ un any abans).

Augment del preu dels cereals en un any: de març de 2007 a març de 2008.

FONT:BBC

A partir de juliol-agost 2008, a l'expectativa de grans collites per a 2009 (es preveu que la producció mundial de cereals per a 2009 serà suficient per cobrir la demanda), els preus van començar a baixar. Tanmateix, l'augment de la producció no pot explicar per si sol la rapidesa i la magnitud de la caiguda dels preus, que en gran part es deu a la crisi financera que viu el món i a la caiguda del preu del petroli.

Aquesta nova situació ha afegit molta incertesa sobre el futur del preu dels aliments, la qual cosa ha portat a Jacques Diouf, director de la FAO, a demanar als líders mundials la creació d'un Nou Ordre mundial de l'Agricultura : "Hem de corregir el sistema actual, que genera inseguretat alimentària mundial per les distorsions del mercat internacional.". "Hem de tenir -va afegir- la intel·ligència i la imaginació de concebre polítiques de desenvolupament agrícola, així com regles i mecanismes, que garanteixin un comerç internacional sense barreres i just alhora."

més informació sobre l’augment del preu dels aliments [text en PDF]